Ajuntament de Caldes de Malavella

Descobreixen al Camp dels Ninots l’esquelet de cria de tapir més complet d’Europa

La troballa, de fa prop de quatre milions d’anys, reforça una de les col·leccions de tapirs fòssils més importants del món i permet reconstruir les diferents etapes de creixement d’aquesta espècie extingida

L’Ajuntament de Caldes de Malavella manté una aposta estratègica per la recerca i la preservació del patrimoni del Camp dels Ninots, promovent la continuïtat de les campanyes d’excavació i la seva difusió. Aquest treball sostingut en el temps consolida el municipi com un referent en l’àmbit científic i en la valorització del seu patrimoni natural.

Els treballs d’excavació que aquests dies es desenvolupen al jaciment pliocè del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella, han permès recuperar l’esquelet complet d’una cria de tapir d’aproximadament un any d’edat que va viure fa prop de quatre milions d’anys. Conservat en gran part en connexió anatòmica, l’exemplar constitueix l’esquelet juvenil més complet conegut a Europa i representa una oportunitat científica excepcional per aprofundir en el coneixement del creixement i desenvolupament dels tapirs europeus del Pliocè.

La troballa s’ha produït durant la campanya d’excavació programada dirigida per l’IPHES-CERCA. Amb aquest nou exemplar, el Camp dels Ninots eleva a set el nombre d’individus de tapir recuperats fins ara, corresponents a diferents edats i sexes. Aquesta col·lecció amplia una de les més importants conegudes arreu del món, ja que pocs jaciments han proporcionat un nombre tan elevat d’esquelets complets atribuïts a una mateixa espècie i encara menys corresponents a diferents etapes de desenvolupament. Això converteix el jaciment en el principal referent internacional per a l’estudi de Tapirus arvernensis, una de les darreres espècies de tapir que van habitar Europa. Els exemplars adults recuperats fins ara indiquen que es tractava de grans herbívors de cos robust i dimensions comparables a les dels tapirs actuals,  amb una anatomia semblant a la dels animals que avui habiten les selves d’Amèrica i del sud-est asiàtic.

La presència d’exemplars adults, juvenils i ara també d’un individu molt jove permet començar a reconstruir amb un nivell de detall molt poc habitual el cicle vital complet d’aquesta població. «La recuperació d’un individu tan jove és molt poc habitual en el registre fòssil. Aquest exemplar ens permet aprofundir en aspectes pràcticament desconeguts fins ara, com el desenvolupament esquelètic, el ritme de creixement o la biologia de les primeres etapes de vida dels tapirs europeus del Pliocè. A més, el fet de disposar al jaciment d’exemplars adults, juvenils i ara també d’una cria ens ofereix una oportunitat excepcional per reconstruir com creixia aquesta espècie al llarg de la seva vida», explica el Dr. Bruno Gómez de Soler, investigador de l’IPHES-CERCA i codirector de les excavacions.

«La presència al Camp dels Ninots d’exemplars adults, juvenils i ara també d’una cria ens situa davant d’un registre extraordinàriament poc habitual. No estem recuperant individus aïllats, sinó les diferents etapes de vida d’una mateixa espècie extingida. Això ens permet començar a reconstruir aspectes de la seva biologia, el seu desenvolupament i la seva variabilitat amb una precisió molt difícil d’assolir en el registre fòssil. Cada nou exemplar recuperat reforça encara més el valor excepcional d’aquesta col·lecció única», destaca el Dr. Gerard Campeny, investigador de l’IPHES-CERCA i codirector de les excavacions.

Una excavació encara en marxa

La campanya d’enguany finalitzarà el proper 18 de juny i mobilitza una setzena de professionals de disciplines com la geologia, la paleontologia, la biologia, l’arqueologia i la conservació i restauració, així com estudiants del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili.

Els treballs han consistit a posar completament al descobert l’esquelet, dur a terme tasques de conservació i restauració in situ i documentar-lo exhaustivament mitjançant tècniques de digitalització tridimensional i registre espacial d’alta precisió. Paral·lelament, s’estan recollint mostres sedimentològiques que permetran reconstruir amb detall les condicions ambientals i els processos que van afavorir la fossilització de l’animal. Quan finalitzi aquesta fase començarà una delicada operació d’extracció que s’allargarà aproximadament tres dies per traslladar el fòssil als laboratoris de l’IPHES-CERCA.

Una col·lecció única dins d’un antic llac volcànic

Les investigacions desenvolupades durant els darrers anys han permès determinar que els tapirs del Camp dels Ninots mantenien una estreta relació evolutiva amb els tapirs asiàtics actuals, fet que suggereix un probable origen asiàtic per a aquest llinatge. Les dades paleobotàniques indiquen que al voltant de l’antic llac volcànic es desenvolupava una extensa laurisilva, un bosc subtropical dens i humit que constituïa un hàbitat especialment favorable per a aquests grans herbívors, els quals vivien estretament vinculats a les masses d’aigua.

Mentre que a la major part dels jaciments europeus les restes de tapir apareixen fragmentades i disperses, al Camp dels Ninots els esquelets es conserven sencers o gairebé complets, articulats i en un estat de preservació excepcional. El jaciment se situa a l’interior d’un volcà de tipus maar format durant el Pliocè a la depressió de la Selva, on el cràter es va transformar en un llac que va acumular sediments en condicions extraordinàriament favorables.

«El Camp dels Ninots funciona com una autèntica càpsula del temps. Les condicions geològiques i químiques del paleollac volcànic han permès conservar esquelets sencers amb un nivell de detall molt poc habitual en paleontologia», explica el Dr. Oriol Oms, de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable de la línia de recerca geològica. La preservació gairebé completa i l’absència d’evidències d’alteració per grans carronyaires suggereixen que alguns animals podrien haver mort de manera sobtada a l’entorn del llac, possiblement relacionat amb emissions gasoses associades a l’activitat volcànica.

Amb aquesta nova descoberta, el Camp dels Ninots consolida la seva posició com un dels principals referents europeus per a l’estudi dels ecosistemes continentals del Pliocè. La recuperació d’aquesta cria de tapir amplia una col·lecció única a escala internacional i obre una nova finestra al coneixement de les primeres etapes de vida d’una espècie desapareguda fa milions d’anys.

Visió Ajuntament de Caldes de Malavella

L’Ajuntament de Caldes de Malavella referma el seu compromís amb la recerca i la preservació del patrimoni científic i natural del municipi, apostant decididament per la continuïtat de les campanyes d’excavació al Camp dels Ninots. Aquest jaciment, de referència internacional, no només genera coneixement científic d’alt valor, sinó que contribueix a projectar Caldes com un territori capdavanter en l’estudi dels ecosistemes del Pliocè i en la valorització del seu patrimoni.

Cada nova campanya arqueològica i paleontològica consolida aquest projecte de llarg recorregut, que combina investigació, conservació i divulgació, i que esdevé una oportunitat per apropar la ciència a la ciutadania i reforçar la identitat local al voltant d’un patrimoni únic. En aquest sentit, l’Ajuntament continuarà impulsant iniciatives que permetin donar suport als equips de recerca i difondre els resultats a través d’accions i campanyes de comunicació divulgatives.

Font de finançament:

Aquesta investigació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca (CLT009/22/000043) i del grup de recerca 2021 SGR 01238 (AGAUR) així com de l’Ajuntament de Caldes de Malavella. També ha rebut finançament del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Govern d’Espanya mitjançant el projecte PID2024-157622NB-I00 i PID2024-156295NB-I00 i de la Universitat Rovira i Virgili (2023-URV-01238). A més, aquesta recerca ha estat recolzada per l’acreditació d’excel·lència “María de Maeztu” (CEX2024-01485-M), finançada pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i gestionada per l’Agencia Estatal de Investigación (AEI).