Patrimoni caldenc

La millor manera de conèixer el patrimoni caldenc in situ és mitjançant els elements amb informació patrimonial que es van trobant a través dels carrers de Caldes: plafons, tòtems i faristols de manera que es dibuixa una ruta amb la qual s’obté un coneixement global; des del caldes romà, la història de l’embotellament, el modernisme, el fenomen de la balneoteràpia i l’estiueig, el caldes musical i el Camp dels Ninots. El recorregut està dissenyat per a visitar 15 indrets i s’inicia en el primer punt situat a les Termes Romanes, continuant per Sant Grau i el Castell de Caldes, la Font de la Mina, les dues rambles, Plaça de l’Església, Parc de la Font de la Vaca, balnearis i Camp dels Ninots.

L’element més important a nivell arquitectònic que hi ha a Caldes de Malavella és el monument declarat d’interés nacional de les TERMES ROMANES DEL PUIG DE SANT GRAU.

termes-romanes-caldes-de-malavella

Aquest monument és visitable gràcies a les actuacions de remodelació que s’hi han dut a terme, gràcies al cofinançament del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

logo-departament-empresa-i-ocupacio-p

Vegeu el recull de fotos de la inauguració de la restauració i museïtzació de les Termes Romanes el 4 d’octubre de 2015 en el marc de l'11a edició de la Fira de l’Aigua i del Benestar.

Història de Caldes

Fotografies cedides per Antoni Vila


Gràcies a la troballa d’unes restes al Puig de les Ànimes, es pot saber que els orígens del poble de Caldes es remunten al paleolític superior. Aquestes restes ens demostren que Caldes ja era lloc de pas en el paleolític, doncs en època de caça es desplaçaven seguint els ramats d’animals i havien d’aturar-se a descansar en llocs on hi hagués aigua. Però no és fins al segle I d.C., amb la romanització, que Caldes esdevé nucli urbà. El fet de tenir aigua calenta va ser molt important perquè això succeís, doncs Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” Posteriorment, i amb l’estatut del dret llatí, la vila de Caldes passa a ser municipi: “Aquae Calidae”

A diferència d’altres ciutats romanes que neixen per interès militar o estratègic, podem dir que Caldes es constitueix a partir d’un interès per la salut i l’oci. La gent anava a les termes a curar-se ja que l’aigua de Caldes té qualitats curatives . El fet que es trobés prop del traçat de la Via Augusta ajudava que molts viatgers hi fessin parada per descansar i avituallar-se .
Durant l’època del cristianisme, segles IV i V d.C., va aparèixer una necròpolis paleocristiana entre l’actual carrer Sant Esteve i el Passeig de Ronda, a les afores del que hauria estat el nucli romà.

Passen els segles i Caldes va evolucionant com la resta de poblacions per arribar a l’època medieval. Durant aquesta època l’aspecte del nucli varia una mica, ens trobem amb l’emmurallament de la vila, del qual ens queden uns llenços de paret i tres torres circulars ubicades al Puig de Sant Grau. Aquí es trobava el castell anomenat de Caldes, que es convertí en símbol de poder feudal: es prohibiren els banys públics utilitzats pels romans i en el seu lloc s’hi aixecà el castell de Caldes.
Anys més tard, els banys s’utilitzaren com a hospital per activitats curatives.

L’altre castell anomenat de Malavella, del segle XI, es troba al turó de Sant Maurici i en el seu temps era de proporcions importants. Aquí també hi ha l’ermita de Sant Maurici d’època més moderna . Aquesta ermita és d’una sola nau i fou bastida aprofitant una de les torres del castell. Actualment constitueix un indret molt apreciat pels caldencs i és lloc de veneració.

Cal a dir també que a Caldes hi havia diferències entre l’església i la noblesa , per la qual cosa l’església romànica de Sant Esteve no forma part del nucli urbà. Està situada fora de les muralles però amb el temps ambdues parts s’aniran unint degut al creixement i es formarà una mena de petit raval.

Durant el segle XVII i degut al creixement, les activitats agràries i artesanals varen prendre importància gràcies al pas de viatgers per la Via Augusta.

A partir d’aquest moment la imatge que tenim de Caldes és la d’una població rural amb aigua termal però sense explotació ni pràcticament cap més utilització de l’aigua, que la d’ús personal, mentre que a altres zones del nostre país a primers del segle XIX ja comptaven amb establiments particulars de banys i explotacions dels tractaments terapèutics.

No és fins a la segona meitat del segle XIX que Caldes es converteix lentament en vila balneària. Els brolladors que ho van fer possible estaven situats en tres turons: El Puig de les Ànimes que contenia més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge. Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que eren explotades tradicionalment pels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla. Finalment, i molt a prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una rasa per assecar un camp pantanós.

L’any 1840 es construeix el primer establiment de banys modern, aprofitant les aigües de “Els Bullidors”, i a més s’instal·laran altres cases de banys, petits edificis amb capacitat limitada, que seran els antecedents dels futurs balnearis del segle XIX.
A partir d’aquest moment amb la construcció dels grans balnearis Caldes es consolidarà com a poble d’estiueig i funcionarà entorn de l’activitat balneària. Aquesta activitat comporta un augment de població procedent majoritàriament de Barcelona i sovint d’elevada posició social.

Tot això comporta canvis dins l’estructura de la població caldenca. Caldes creixerà i s’expandirà entorn de l’àrea d’influència dels balnearis, on es construeixen noves edificacions (xalets ,cases, torres...) de caire modernista. Apareixen també d'altres elements com ara jardins, parcs i passeigs que utilitzaven els estiuejants per gaudir de la calma i tranquil·litat de la vida rural. L’estació de ferrocarril facilita l’accés i l’afluència dels visitants i és també una novetat.

Degut a la importància que pren l’aigua, les activitats econòmiques es veuran modificades i començaran a girar entorn de l’aigua i els estiuejants, doncs paral·lelament a la revitalització de l’activitat termal, s’inicia un procés de comercialització de l’aigua mineral. De totes maneres això no assolirà unes dimensions considerables fins als anys trenta. Aquests dos fets farà que aparegui una nova oferta laboral basada tant en el sector dels serveis com en la indústria envasadora.

Dites i llegendes

L’Oficina de Turisme de Caldes de Malavella treballa per a recuperar el patrimoni intangible del municipi. L’última acció ha estat l’edició d’un fulletó que recull set de les principals llegendes i un recull de dites i refranys caldencs, amb la voluntat de donar valor a la cultura del poble i a tot allò que el singularitza i el fa únic. La motivació és posar en valor les llegendes municipals, de manera que esdevingui un recurs turístic per al visitant, alhora que es contribueix a la preservació del mateix patrimoni mitjançant l'acció de promoció. Les llegendes i els refranys populars són una excel·lent mostra d’aquest patrimoni cultural que convé potenciar, i actualment el recull ens en parla d’un total de set: La llegenda de la Malavella, L'Hereu Riera, la Llegenda de Sant Maurici, Els gegants dels tres pujols, la Llegenda del pi d’en Llimona, La Marieta Salada, i Els bandolers i la Creu de la Mà.

La llegenda de la Malavella és potenciada en la Festa de la Malavella i el Ball de l'Hereu Riera es representa anualment a l’Aplec de Sant Maurici, entre d’altres ocasions. El fet d’anar associant el patrimoni llegendari amb d’actes populars provoca a poc a poc una sinèrgia turística transversal, i no estacional, per a consolidar l'activitat econòmica existent, tot fomentant la creació de productes que facilitin la seva competitivitat, i un creixement homogeni i equilibrat. La major part d’estudis que analitzen les noves tendències en matèria de turisme subratllen l’èxit de les destinacions que aposten per posar en valor la seva identitat i singularitat, amb el desenvolupament del que s’ha anomenat turisme de les experiències i de les emocions o turisme vivencial.

Des de l’antiguitat la tradició oral ha permès transmetre els costums, tradicions i creences de les diverses i nombroses generacions . Els contes, mites i llegendes de les diferents cultures permeten conèixer els costums, les creences i les formes de ser d'un territori, vinculant-ho a una orografia, un patrimoni i context històric-cultural. Destinacions emergents, com Escòcia, o destinacions madures, com la Provença o la Toscana, fonamenten avui la seva promoció turística en els seus valors intangibles, des dels mites i llegendes associades a grans personatges històrics fins a la gastronomia, el paisatge o l’art de viure.

L’any 2010 la Generalitat de Catalunya dissenyà un atles que recull el patrimoni intangible del tot el territori català. En el qual, Caldes de Malavella apareix en els apartats: Catalunya abans de la humanitat ( amb el jaciment paleontològic “el camp dels ninots”), Catalunya i la febre d'or, catalanisme i anarquisme (amb l’arquitectura modernista del Balneari Vichy Catalan i d’altres xalets d’estiueig), la Catalunya dels ibers, romans i visigots (amb les Termes Romanes de Sant Grau). La voluntat és que les nostres llegendes i fàbules es puguin incloure en futures edicions en aquest catàleg editat per la Generalitat en els apartats: La Catalunya llegendària (amb les llegendes de la Malavella i el ball de l'hereu Riera), i la Catalunya de Bruixes i bandolers (en la temàtica de bruixeria per la celebració de la Festa de la Malavella, una festa d’esoterisme i misteri,i en la temàtica dels Bandolers, amb la les llegendes que envolten el Camí Ral i la Creu de la Mà).

Balnearis i Plantes embotelladores

Balnearis

  • BALNEARI PRATS ***

Plaça Sant Esteve, nº7
Telf: 972 47 00 51.
www.balneariprats.com
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

  • BALNEARI VICHY CATALAN ***

Avinguda Dr. Furest, nº 32
Telf: 972 47 00 00.
www.balneariovichycatalan.com
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

Plantes embotelladores

  • AIGUA MALAVELLA

Carrer Trasmuralla, 63
Telf: 972 47 03 25.
www.grupovichycatalan.es
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

  • AIGUA SANT NARCÍS

Carrer Pla i Deniel, s/n
Telf: 972 47 00 07

  • AIGUA VICHY CATALÁN

Avinguda Doctor Furest, nº 1
Telf: 972 47 00 15.
www.grupovichycatalan.es
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.