Les entitats associatives sorgeixen a la segona meitat del segle XVIII amb la Renaixença, un moviment que reivindica la identitat catalana. A partir de les xarxes socials, amicals, veïnals i de relacions humanes, s’ha estructurat un moviment cultural de gran abast. Actualment a Catalunya hi ha 7.000 entitats que actuen com a dinamitzadores i que fan una important tasca de cohesió social. La força que la cultura popular ha tingut i té a Catalunya descansa en un ric teixit associatiu. El poble català ha maldat des de fa molts segles per mantenir una personalitat pròpia i, davant les més adverses dificultats, ha fet ressorgir la idiosincràsia. Els homes i les dones de barris, viles i ciutats d’arreu del país han posat en comú al llarg del temps els anhels i les inquietuds culturals i esportives, i s’han agrupat en entitats i col·lectius per potenciar i dignificar les expressions que els identifiquen i caracteritzen. El fet associatiu és una constant en la vida catalana. A partir de xarxes socials, amicals, veïnals i de relacions humanes sorgides per les causes més diverses, s’ha estructurat un moviment social de gran abast.