L’excavació d’enguany del Camp dels Ninots aporta gran quantitat de restes esquelètiques d’amfibis, rèptils i peixos de fa 3,1 milions d’anys
Molts d’ells estan sencers i en connexió anatòmica i hi ha, a més, exemplars de totes les edats
Finalitza aquest divendres 2 d’octubre i és la primera campanya que es realitza amb el centre d'interpretació Espai Aquae obert
Dijous, 1 d’octubre de 2020
La 18a campanya d’excavació que des del 14 de setembre i fins el pròxim divendres 2 d’octubre porta a terme l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha aportat gran quantitat de restes esquelètiques d’amfibis, rèptils i peixos que fa 3,1 milions d’anys van quedar atrapats en un volcà.
L’objectiu d’aquesta campanya s’ha concentrat en l’excavació de la cala 9/10 del sector de Ca n’Argilera que tan bons resultats ha donat en els darrers anys. Principalment, en el desmuntatge horitzontal dels nivells 11 i 10, ambdós de 3,1 milions d’any d’antiguitat. El nivell 11 és el més ric des del punt de vista paleontològic i en el qual s’ha localitzat la major part d’esquelets de macrovertebrats recuperats fins ara. Amb tot, però, no es coneixia amb profunditat què hi havia a la base d’aquest nivell i és en aquest punt on s’ha actuat. En els nivells lacustres, molt laminats, d’aquesta àrea de treball s’ha recuperat gran quantitat de restes de petits vertebrats, especialment peixos, rèptils i amfibis, en un estat de conservació excepcional, preservant-se en alguns casos restes de possible matèria orgànica.
La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, fan del Camp dels Ninots un patrimoni singular i únic en el país, el qual cal conservar, conèixer i difondre.
La campanya s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Jordi Agustí, Gerard Campeny i Bruno Gómez, tots tres investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una dotzena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha pres part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.
Tritons difícils de localitzar
El grup dels amfibis és abundant en el registre fòssil del Camp dels Ninots, tot i que la diversitat d'espècies representada és baixa. Hi destaquen els ordres dels anurs (gripaus i granotes) i dels caudats (tritons), amb esquelets sencers i en connexió anatòmica d'exemplars de totes les edats.
El cas dels tritons és especialment rellevant, ja que són animals molt difícils de localitzar en el registre paleontològic. Els esquelets documentats corresponen a dos tipus diferents de tritons: l'ofegabous (cf. Pleurodeles) i el tritó palmat (Lissotriton aff. helveticus).
La presència de granotes verdes i de dues formes de tritons són representants d’un medi aquàtic estable, ja que es tracta d'espècies que no s'allunyen gaire de l'aigua al llarg de l'any. A més, el tritó prefereix, durant la seva fase aquàtica, les aigües poc profundes, molt tranquil·les i generalment amb presència d'una vegetació aquàticaabundant.
Tortugues aquàtiques molt completes
Les restes de peixos recuperades són molt abundants. Corresponen, majoritàriament, a esquelets complets i en connexió anatòmica, però també s'han trobat, en garbellar el sediment, restes aïllades de vèrtebres i dents. En tots els casos es tracta de peixos d'aigua dolça, i hi està àmpliament representada la família dels ciprínids: les restes més abundants pertanyen als gèneres Leuciscus i Luciobarbus.
També s'han recuperat nombroses restes pertanyents a tortugues aquàtiques, la majoria molt completes i en connexió anatòmica. S'ha descrit dues espècies diferents: Mauremysleprosa i Chelydropsis cf. pontica. Aquesta última, coneguda com la tortuga caiman, és molt escassa en el registre paleontològic i excepcional en aquestes cronologies, ja que es considerava que, a Europa, s'havia extingit al voltant de fa 3,5 milions d'anys, si bé les restes trobades al Camp dels Ninots demostren que va desaparèixer 400.000 anys més tard. Passa el mateix amb l'altra espècie identificada, però en relació a la seva aparició a Europa, la Mauremys leprosa, coneguda popularment com a tortuga de rierol, ja que fins que no va aparèixer al Camp dels Ninots i al jaciment de Las Higueruelas(Ciudad Real) s'associava als inicis del quaternari.
Una campanya diferent
Enguany ha estat una campanya en la qual s’ha incidit dràsticament en les mesures de seguretat per part de tots els participants. En aquest sentit, l’emergència sanitària causada per la Covid-19 ha provocat una reducció del nombre de participants i s’ha ampliat la superfície d’excavació per tal de garantir el distanciament social. Tampoc s’ha organitzat per diferents torns de participants, generant un equip estable el qual ha conviscut durant les tres setmanes que ha durat l’excavació.
Recerca, socialització i educació
Ha estat la primera campanya que es du a terme amb el centre d'interpretació Espai Aquae obert, doncs es va inaugurat l’agost del 2019, quan ja s’havia dut a terme l’excavació anual. Ubicat a l’antic castell de Caldes de Malavella, és un recinte d’uns 400 m² on es combina la recerca, la didàctica i la socialització del patrimoni. Hi ha materials originals del Camp dels Ninots de 3,1 milions d’anys i es proposa un recorregut per conèixer el llegat natural i cultural del municipi, forjat al llarg del temps gràcies a la particularitat de les seves aigües.
Alberg i laboratori de restauració
Una part de l’Espai Aquae està dedicat a la recerca, ja que la planta superior de l’edifici està destinada a l’alberg i treball de l’equip del jaciment del Camp dels Ninots. Compta amb diferents zones per tal d’allotjar-lo durant les campanyes d’excavació, com una sala diàfana i un laboratori de restauració i conservació amb els mitjans adients. Aquesta últim és una infraestructura especialment important pel projecte ja que permet desenvolupar tasques de restauració durant la campanya i fer els tractaments previs alseu transport a la seu de l’IPHES, a Tarragona. Entre d’altres elements, aquest any s’ha treballat en la restauració i consolidació de l’esquelet de bòvid de l’espècie Alephistigneresi recuperat durant la campanya anterior.
Finançament
Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, la Generalitat de Catalunya amb el projecte concedit per Departament de Cultura El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II CLT009/18/00052 i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè 2017SGR859.
Aprovat el conveni de col·laboració entre els Ajuntaments de Caldes de Malavella, Cassà de la Selva i Llagostera per a la prestació dels serveis de Policia Local
És un dels punts que s’ha aprovat en el ple ordinari que s’ha celebrat telemàticament aquest vespre.
Dilluns, 28 de setembre de 2020
Aquest vespre, després de la trobada a la Plaça U d’Octubre de 2017 que volia mostrar el rebuig a la inhabilitació del MH President de la Generalitat Quim Torra, s’ha celebrat el ple telemàtic de caràcter ordinari.
Un dels punts que s’ha aprovat per unanimitat ha estat l’aprovació del conveni de col·laboració entre els Ajuntaments de Caldes de Malavella, Cassà de la Selva i Llagostera per a la prestació dels serveis de Policia Local.
L’objectiu de la col·laboració és optimitzar la prestació del servei policial amb la finalitat d’incrementar els nivells d’operativitat, eficàcia i eficiència dels seus serveis, refermant-se en el principi que l’administració ha de cercar sempre l’eficàcia dels recursos públics i la cooperació administrativa per prestar un millor servei als ciutadans.
Amb la col·laboració dels tres cossos policials es vol
- Unificar compres, materials operatius, etc, per tal d’obtenir millors preus i estalviar recursos als tres municipis aprofitant les actuals ofertes de centrals de compres que hi ha a Catalunya.
- Establir un pla de formació continuada, organitzant cursos planificats de forma conjunta amb la participació dels agents de policia de les tres poblacions.
- Establir un Pla de Treball i Activitats conjunt i d’acord amb l’Ordre INT242/2012, on es defineixi en quins casos, i amb la màxima de no deixar d’atendre el servei ordinari de policia del municipi d’origen, es prestarà aquesta col·laboració.
- Establir un catàleg de punts estratègics repartits pels tres termes municipals per fer controls de trànsit o de seguretat de forma conjunta i amb la participació d’agents dels tres municipis per guanyar en eficàcia policial i en autoprotecció dels agents.
- Establir un catàleg de situacions de risc o d’emergència davant les quals cada cos policials podrà sol·licitar el suport de la resta. La proximitat i la immediatesa de l’actuació dels Cossos associats farà augmentar la seguretat dels ciutadans en aquests supòsits.
- Establir un canal de comunicació, via telèfon o similar, per comunicar incidències entre poblacions i explorar amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, la possibilitat d’establir un canal a la Xarxa Rescat.
El Cos de Policia de Caldes de Malavella està format per un sergent, 2 caporals i 9 agents; el de Cassà de la Selva està format per 1 sotsinspector, 1 sergent, 3 caporals i 14 agents; i el cos de Llagostera consta d’1 sergent, 2 caporals i 14 agents.
Per al regidor de seguretat, Sergi Mir: “és un conveni que amplia i dona cobertura a la col·laboració que ja hi ha entre els tres policies locals. Som tres pobles amb una geografia i una relació històrica molt potent i sempre hi ha hagut una relació de coordinació entre Ajuntaments, entitats i la policia. En els darrers anys s’ha cregut convenient reestructurar aquesta coordinació d’una manera més ferma amb seguretat jurídica per tal que la col·laboració pugui arribar més lluny de com estava fins ara”.
També s’ha aprovat una moció conjunta dels grups municipals en relació a les ocupacions delinqüencials d’habitatge. La moció ha posat sobre la taula la necessitat d’establir sense demora mecanismes de prevenció de noves ocupacions delinqüencials d’habitatges i alhora mecanismes d’actuació efectiva i immediata un cop aquestes ja s’hagin produït.
Actualment s’estima que a la comarca de la Selva la xifra d’habitatges ocupats s’acosta a les 1500 unitats.
L’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, ha avançat que s’està treballant en l’habilitació de diversos pisos al nucli del poble per destinar-los a habitatge social. En tot cas ha volgut denunciar que “l’Ajuntament treballarà per ajudar a aquells que ocupen per necessitat, però que en cap cas defensem als ocupes que fan accions il·legals i delinqüencials, per això hem fet extensiva la moció a la resta de Consells Comarcals per acabar amb les ocupacions de mala convivència”.
També s’ha aprovat el manifest per reclamar la derogació del Ramal i la Subestació de la MAT de 400KV a Santa Coloma de Farners i Riudarenes.
En el ple també s’ha aprovat una moció que s’ha inclòs a darrera hora fruit dels fets ocorreguts durant avui dilluns i que han inhabilitat al MHP Quim Torra. S’ha reproduït el manifest que s’ha llegit a l’acte de les 19 h a la Plaça U d’Octubre, mitjançant el qual es manifesta el rebuig rotund a la decisió del Tribunal Suprem.
![Download this file (20200924_Comunicació_DECRET 2020-0921 [Comunicació de la convocatòria].pdf)](/media/com_attachments/images/file_icons/pdf.gif){kind=icon}
