Consulta el programa definitiu de la Festa Major de Caldes de Malavella 2021 a continuació. Es tracta d'un programa adaptat a les mesures de seguretat actuals marcades per les autoritats sanitàries.
 Canvis_FMCaldes-2021.pdf | [ ] |
| PROGRAMA DEFINITIU.pdf | [ ] |
La qüestió s’ha debatut en un ple extraordinari que s’ha celebrat aquest vespre (20 h ) i ha comptat amb la presència del cos d’Emergències i d’Agents Rurals, a més de tècnics del Consell Comarcal de la Selva.
Dilluns, 19 de juliol de 2021
Els grups municipals d’ERC, SOM Caldes i En Comú Podem van sol·licitar la celebració d’un ple extraordinari per debatre sobre nous criteris de gestió de l’arbrat i neteja de parcel·les, solars i zones verdes tant públics com privats de les urbanitzacions i nuclis de Caldes de Malavella. La moció que portaven els grups a Ple al·legava que les actuacions actuals no s’ajusten a la llei vigent provocant un dany mediambiental difícil de reparar.
Per poder donar una explicació a la gestió que l’Ajuntament fa de les franges, rebatre la moció i posar en valor la importància de les tasques de cura i autoprotecció durant tots els mesos de l’any que s’estan fent, no només a l’estiu, el ple ha comptat amb la presència de Jordi Martín, inspector cap de la regió d’Emergències de Girona i Sergi Fontseca, agent major d’incendis d’Agents Rurals.
Per a fer l’explicació davant de la gairebé desena de persones que han pogut assistir al ple (aforament limitat) i les que seguien el plenari des de casa (ja sigui via Youtube o CaldesFM), els Bombers i Agents Rurals han preparat una presentació.
La presentació contextualitzava el fenomen dels incendis i la seva evolució així com el seu tractament al llarg dels anys. Jordi Martín ha destacat el cas de les urbanitzacions, on sovint les vivendes estan a prop de zones boscoses i on sovint no es té la consciència de la importància de fer accions de prevenció com és el cas de les franges perimetrals. També s’ha posat en relleu el canvi climàtic que fa que els incendis siguin més violents i que s’estenguin més ràpidament.
Per la seva banda Sergi Fontseca, d’Agents Rurals, ha parlat de la importància de tenir un control del combustible que es troba al seu pas l’incendi per poder combatre’l. “No només l’aigua o mitjans aeris ens ajuden a apagar un incendi, el control de les vegetacions ens ajuden a disminuir els efectes devastadors del foc també”. La presentació ha estat complementada amb fotografies i vídeos d’exemples de casos reals.
“Un arbre o un conjunt d’arbres no valen vides, ens cal tenir consciència d’autoprotecció i promoure al màxim que un arbre no val més que una edificació o una vida humana”, ha conclòs Jordi Martín.
També hi han assistit Ricard Grabulosa, enginyer forestal I tècnic del Consell Comarcal de la Selva, que amb Felip Toledo, cap del departament, han explicat els criteris que se segueixen a l’hora de sancionar. També han explicat que el Consell Comarcal ofereix un servei de treballs per dur a terme aquestes accions a les parcel·les a un preu públic a tots aquells veïns i veïnes que ho sol·licitin.
Per la seva banda l’alcalde Salvador Balliu ha volgut agrair les explicacions ofertes i deixar clar que “la prioritat de l’Ajuntament i de l’equip de govern és garantir la seguretat de la ciutadania, i la obligació dels propietaris de les parcel·les és tenir-les netes”.
D’entre el públic hi havia representants de les diferents urbanitzacions del municipi.
La moció no ha prosperat amb els vots en contra de Junts per Caldes, el PSC i Ciutadans.
Humana recupera 37.000 peces de roba a Caldes de Malavella al primer semestre amb un benefici ambiental i social
Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha recuperat 8.392 kg de tèxtil usat a Caldes de Malavella durant el primer semestre del 2021 per a donar-les una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclat. La recollida selectiva de residu tèxtil representa un augment del 62,2% respecte els primers sis mesos de l’any passat (5.173 kg).
Els donants han revisat l’armari i han dipositat als contenidors de la Fundació la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitzen. Les més de vuit tones recuperades per Humana equivalen a 37.700 peces de roba que seran reutilitzades o reciclades i en veuran perllongat el cicle de vida útil.
Aquesta gestió implica un doble benefici: el primer és ambiental perquè en redueix la generació de residus i evita que acabin en un abocador. La recuperació del residu tèxtil durant el primer semestre representa un estalvi de 26 tones de CO2 no emeses a l'atmosfera.
El segon benefici és social: consisteix en la creació d’ocupació verda, Humana hi genera un lloc de treball per cada 30.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen a iniciatives socials: després de més de tres dècades d'activitat, tres milions de persones s'han vist involucrades als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals; són projectes centrats en la formació de professors de primària, l’impuls de l'agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions.
“Quan aprofitem al màxim el residu tèxtil en donar-li una segona vida, convertim aquest residu en un recurs i li donem una finalitat social”, afirma Àgata Soler-roig, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya, “els articles que es recuperen són un actiu que, gestionats acuradament, es converteixen en motor d’ocupació i de generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l’hemisferi Sud i de suport local al nostre país. Per tot plegat, estem molt agraïts a la ciutadania per la seva solidaritat”.
Quanta roba usada es recupera a Catalunya: no arriba a l’11%
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) calcula que a casa nostra es generen anualment 166.000 tones de residu tèxtil; cada ciutadà llença aproximadament 20 quilos de roba, de mitjana.
Malauradament, els gestors autoritzats només en recuperen una petita part: segons dades del 2020, la recollida selectiva representa el 10,6% del total de residus tèxtils provinents del consum a les llars (2,3 kg per habitant i any). La resta acaba a la fracció resta, per tant en un abocador o en una incineradora.
Tanmateix, la recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: el 50% se’n pot reutilitzar i més del 35%, reciclar. Per això és important que es dipositi en un contenidor de roba; resulta obvi, però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.
El futur del sector està marcat, en primer lloc, per la nova Llei de Residus, ha de ser aprovada al Congrés dels Diputats, que determina que tots els municipis hauran d'establir una recollida separada per al residu tèxtil abans del 2025 (avui dia no hi estan obligats).
En segon lloc, és fonamental augmentar el número de contenidors a l'espai públic per a facilitar-ne les donacions; implantar-hi mecanismes normatius que permetin una recollida selectiva eficaç i eficient, que garanteixi la traçabilitat en la cadena de valor, i explicar molt clarament quina és la destinació de la roba usada. L'existència d'indicadors fiables és clau per a la credibilitat del sistema i per a donar-ne confiança als ciutadans.
En tercer lloc i en un horitzó a tres anys vista, els productors que comercialitzen articles tèxtils hauran d'assumir-ne els costos i la gestió de residus que hi generen; és l'anomenada Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), que ja funciona per a altres fraccions, com els envasos.
La destinació de la roba usada
La principal destinació de la roba dipositada en els contenidors d'Humana és la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i una petita part es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:
Sobre Humana Fundación Pueblo para Pueblo
Humana Fundación Pueblo para Pueblo promou des del 1987 la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i du a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia així com de suport local i agricultura urbana al territori més proper. Forma part de l’Asociación Española de Fundaciones, la Federación Española de la Recuperación y el Reciclaje, l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona i la Federació Humana People to People.
L’Oficina de Turisme organitza cada temporada una nova visita teatralitzada guiada i dirigida per actors de teatre: una manera diferent de viure Caldes amb molt d'humor!
En aquesta edició, la 20ª, coneixerem què va ser el fenomen de l’estiueig a Caldes de Malavella; l'inici dels balnearis, els embotellaments i la proliferació de xalets i torres modernistes que les classes benestants es feien construir a principis de S.XX atrets per les aigües termals de Caldes. Miraculoses? Potser sí!
Una passejada sorprenent amb bon humor.
Els fabulosos personatges d’en Fonsu i la Remei, al límit del clown, ens tornaran a acompanyar en aquesta nova edició de les Visites Teatralitzades després de 20 temporades.
Quines històries ens explicaran?
SESSIONS D’ESTIU
SESSIONS DE TARDOR
Sortida des del Parc de la Font de Vaca i finalització a la casa modernista Casa Rosa
Aforament limitat. Venda d’entrades exclusivament a http://ticketara.com/
Preu per a majors de 12 anys: 10€
Preu infantil de 6 a 12 anys: 5 €
Entrada gratuïta per a menors de 6 anys
I amb l’entrada de regal un lot “Tasta Caldes” i gaudeix d’un 10% de descompte a establiments adherits a la campanya.
Més informació: Oficina de Turisme · Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. · 972480103
Activitat sotmesa als protocols dictats pel Pla Sectorial vigent del Procicat en relació a la Covid-19 en cada sessió.
?El pròxim diumenge 18 de juliol ens mullarem per l'esclerosi múltiple a la piscina municipal de Caldes de Malavella. Cap a les 11 h/11:30 h es farà un salt conjunt amb tots els usuaris que hi hagi a la piscina.
Mulla't perquè puguem acompanyar les persones amb esclerosi múltiple i destinar fons a la recerca. Perquè l'esclerosi múltiple sigui història, Mulla't!
