Les altes temperatures d’aquests dies fan incrementar el risc d’incendi i, per tant, caldrà estar més atent que mai als consells relacionats amb petards i fogueres.
Amb l’arribada de l’estiu torna una nova revetlla de Sant Joan, una de les festes més emblemàtiques de Catalunya que arriba cada any a l’inici de l’estiu. Tot i que és una festa molt bonica, l'increment de l'ús de material pirotècnic i l'encesa de fogueres comporta un risc per les persones i pel medi natural. Això, sumat a les altes temperatures que estem vivint aquests dies, fa més important que mai seguir els consells de Protecció Civil per minimitzar els riscos.
Ús de petards
Abans de manipular els petards
- Assegureu-vos de comprar els productes pirotècnics homologats en un establiment autoritzat.
- No us guardeu petards a les butxaques.
- Cal llegir les instruccions de cada article.
En encendre els petards
- No subjecteu els petards amb les mans.
- No poseu els petards a prop de la cara ni del cos.
- Utilitzeu mitjans segurs per encendre el material pirotècnic: metxes i similars.
- Enceneu sempre la metxa per l’extrem, perquè us doni temps d’enretirar-vos.
- Si un petard no s’encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.
- No llanceu mai petards contra ningú.
On encendre els petards amb seguretat
- No llanceu coets a menys de 500 metres de zones boscoses ni en aglomeracions de persones.
- Als llocs on es facin revetlles cal recollir la roba estesa i els tendals, i tancar portes i finestres.
- No encengueu cap petard dins les cases.
- No llanceu ni manipuleu petards des de balconades ni finestres.
- Vigileu que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S’encenen fàcilment i els vapors poden explotar.
No manipuleu els petards
- No talleu el tros final de les traques, poden explotar amb violència.
- No fiqueu mai petards dins de totxanes ni ampolles, perquè en explotar fan metralla que pot fer molt de mal.
Consells per fogueres
Consells per als veïns
- Procureu que tots els edificis veïns tinguin les finestres i els balcons tancats, no fos cas que les guspires o algun coet perdut entressin en algun habitatge i provoquessin un incendi.
- Plegueu els tendals que hi pugui haver a les terrasses.
- Respecteu la distància de 15 metres respecte dels cotxes aparcats.
- No heu de permetre mai que ningú salti damunt les brases.
- Necessiteu un permís: heu de comunicar a l'ajuntament la situació de les fogueres.
- Les fogueres han de permetre el pas dels vehicles d’emergència.
El lloc a escollir
- No feu fogueres enlloc sense tenir l'autorització corresponent.
- No feu la foguera a menys de 15 metres de la façana de cap edificació.
- Està prohibit fer foc a tots els terrenys forestals de Catalunya, tant si estan poblats d'espècies arbòries com si no, i a la franja de 500 metres que els envolta.
- Sobretot, vigileu el pas de les línies elèctriques, telefòniques, etc.
- Si penseu fer la foguera en un solar, abans deixeu-lo net de bardisses o de materials inflamables.
- Si la voleu fer al carrer, procureu que hi hagi obert un pas per als vehicles d'urgència.
- Per no fer malbé el paviment, poseu terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). Si el paviment és d'asfalt, aquesta precaució és imprescindible, de la mateixa manera que és obligatori el permís de l'ajuntament.
- No feu la foguera prop d'un envà pluvial, ja que la dilatació provocada per la calor podria enderrocar-lo.
Els materials
- Heu d'anar amb compte amb el que cremareu. Han de ser coses que deixin brasa, sobretot de fusta.
- No cremeu papers ni teixits, perquè el vent els pot enlairar. No utilitzeu mai bidons, llaunes o esprais, ja que poden explotar, ni pneumàtics ni plàstics, pels seus efectes contaminants.
- En general, feu la foguera petita i, si sobren materials, aneu-los-hi afegint a poc a poc.
- Encara que sigui més lent i menys espectacular, heu d'encendre la foguera per diferents focus, de paper, de palla, etc. No feu servir mai gasolina ni qualsevol líquid inflamable.
- Si fa vent, és millor que deixeu la festa per un altre any, no la convertíssim en una tragèdia.
Apagueu la foguera
- Tingueu en tot moment algun mitjà per apagar la foguera (galledes d'aigua, mànegues, extintors, etc.).
- Vigileu la foguera fins que quedi del tot extingida i, sobretot, ruixeu el caliu perquè no hi pugui haver accidents.
Durant el seu vintè aniversari, el projecte del Camp dels Ninots torna a situar-se en un lloc destacat en el panorama paleontològic internacional per conèixer la biodiversitat durant el pliocè
Tarragona, 7 de juny de 2023. Els treballs d’excavació que des del 15 de maig i fins el pròxim 9 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) han posat al descobert per primera vegada l’esquelet complet d’una au aquàtica de gran tamany de 3,1 milions d’anys d’antiguitat. L’esquelet es troba en un excel·lent estat de conservació i en connexió anatòmica; és a dir, amb tots els ossos en el lloc on els correspon. Després de la seva identificació, l’equip de treball ha extret les restes per ser traslladades al laboratori de restauració de camp situat a l’Espai Aquae de Caldes, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a l’intempèrie. Aquests treballs de conservació i restauració continuaran a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA per tal d’iniciar el seu posterior estudi.
La importància de la troballa rau en el fet que, per primera vegada, es recupera un esquelet sencer d’una au (fins ara s’havien recuperat restes aïllades) que proporcionarà una informació molt important a l’hora d’interpretar l’entorn paleoambiental de l’antic llac del Camp dels Ninots.
Unes restes molt singulars
Les restes d’au recuperades s’han localitzat en el nivell 10 de la cala de treball situada al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud del jaciment paleontològic. L’esquelet es presenta en una acumulació on hi ha representades les extremitats posteriors i anteriors de l’individu. Malgrat que caldrà esperar uns mesos per tal que els investigadors i investigadores en determinin l’espècie a la qual pertany, a hores d’ara se sap que l’esquelet correspon a una au aquàtica de talla gran, que per les dimensions i robustesa de les seves extremitats tindria un metre d’alçada i d’uns 5-8 kg de pes. Es tracta d’una troballa molt singular ja que són molt pocs els jaciments que han proporcionat restes d’aus d’aquesta cronologia en el registre fòssil europeu i perquè proporcionen molta informació paleoambiental.
Malgrat que encara no és possible saber si es tracta d’una au migratòria o bé que vivia permanentment en aquest antic llac, sembla clar que l’antic llac del Camp dels Ninots reunia totes les condicions necessàries per a la seva vida. En aquest sentit, els investigadors compten poder extreure dades referents a la seva ecologia i alimentació, així com dur a termes estudis biomecànics i aerodinàmics sobre els moviments de les seves ales.
20 anys de recerca en un paradís prehistòric
Les diferents línies d’investigació que es duen a terme han posat al descobert una seqüència sedimentària contínua, molt ben conservada i amb un alt grau de resolució temporal, essencial pel coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 milions d’anys). Es tracta d’un període molt poc conegut i representat en el registre fòssil, però extremadament interessant, ja que correspon al moment immediatament anterior a les dinàmiques glaciars i interglaciars que caracteritzen el clima mediterrani actual.
Enguany el projecte de recerca al Camp dels Ninots celebra el seu vintè aniversari. Durant tots aquests anys, l’equip de recerca ha demostrat que en els més de quaranta metres de profunditat de sediments lacustres acumulats en el cràter d’aquest volcà s’hi ha preservat un ecosistema complet, que permet inferir dades molt rellevants per conèixer la biodiversitat d’aquest moment de la història de la Terra.
