Per esbrinar-ho s’ha generat un model 3D, el primer d’aquest tipus que es fa al món en una estructura geològica d’aquest tipus.

L'antic volcà del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella (La Selva) conté un dels jaciments paleontològics més importants d'Europa enterrat en els sediments d'un antic llac format dins del seu crater. Aquest va fer un tipus d'erupció coneguda com a maar-diatrema fa 3,5 milions d'anys. Aquestes erupcions volcàniques provoquen una gran explosió en el subsol quan el magma que ascendeix entra en contacte amb aigua d'un aqüífer, generant un gran crater d'explosió sense un con volcànic a la superfície. És per això que la seva estructura roman enterrada en el subsol. Ara, un equip internacional en el qual hi ha participat membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha donat a conèixer una investigació que permet saber com es va produir aquest procés i com és l’interior del volcà.

A partir d'onze sondatges a l'interior del volcà, on destaquen dos pous d'investigació realitzats la primavera del 2015, amb més de cent metres de profunditat cada un, junt amb dades geofísiques i geològiques, s'ha pogut reconstruir l'estructura interna del Camp dels Ninots. Això ha permès generar un model 3D per primera vegada en un volcà d'aquest tipus al món. Aquesta informació ha revelat com es va produir l'erupció, amb la combinació d’explosions freatomagmàtiques com estrombolianes; a quina profunditat del subsol va tenir lloc, a uns 210 metres, i el volum del material volcànic, de l’ordre de 0.012 a 0.004 km3, i format principalment per tova volcànica i escòria. La investigació s'ha publicat aquest mes a la revista científica Journal of Volcanology and Geothermal Research.

"Els resultats obtinguts al Camp dels Ninots, a partir de l'ús de software de modelització geològica en 3D, fins ara aplicat quasi de forma exclusiva en l'exploració de petroli i en la mineria, permetrà entendre millor, i des de tots els angles, com es comporten aquestes erupcions que són el segon tipus de volcans més comuns del planeta", ha comentat Xavier de Bolós, autor principal del treball i investigador postdoctoral en Geologia i Vulcanologia de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).