Aquest nou equipament complementa la construcció d’un ajuntament ampli i complet que albergarà bona part dels serveis municipals com la nova sala per a la realització de plens municipals
L’Ajuntament de Caldes de Malavella ha inaugurat les obres de rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça aquest diumenge, dia 11 de juny, al migdia en un acte totalment festiu dirigit a tots els veïns i veïnes de la població. Quan faltaven quinze minuts per les dotze del migdia, la Colla Gegantera de la vila ha pres tot el protagonisme amb una gran actuació que s’ha allargat aproximadament un quart d’hora. Seguidament, s’han iniciat els parlaments d’inauguració a càrrec de l’alcalde, Salvador Balliu, que ha destacat la importància de disposar d’aquest nou equipament que complementa la construcció d’un ajuntament ampli i complet per albergar bona part dels serveis municipals. En aquest sentit Balliu ha recordat: “aquest equipament ha estat un anhel de bona part dels alcaldes que m’han precedit, tenint en compte que especialment la sala per a la realització dels plens municipals finalment tindrà la consistència que es requerida amb un espai ampli i comoditat assegurada per a contenir la sala de plens que veritablement es mereix la nostra població donada la transcendència dels actes que s’hi ha de tractar.”
En el transcurs de la seva intervenció, l’actual alcalde de Caldes de Malavella ha incidit en aquest fet ja que fins a l’actualitat aquesta sala de plens, en quasi quaranta anys després de democràcia havia passat per diferents sales, sempre dignes, però que havien tingut un caràcter improvisat o quedaven allunyades del consistori – sala del primer pis de la Casa Rosa, sala annexa de la Casa Rosa, etc). Per tot això Balliu ha incidit en el fet de disposar d’una sala de plens que respon a les necessitats del nostre ajuntament i de la nostra població.
L’any 2012 es va promoure la inauguració de la primera fase de la rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça amb l’obertura de la nova oficina situada en la seva part posterior
També ha participat a l’acte el director dels Serveis Territorials d’Urbanisme, Pere Saló, que ha fet una breu intervenció respecte el que suposa per a Caldes de Malavella disposar d’un espai d’aquestes característiques.
L’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, ha estat acompanyat dels regidors de l’equip de govern del consistori caldenc i també d’alguns alcaldes d’altres poblacions com Montserrat Roura, de Riudellots de la Selva; Martí Nogué, Sils; Josep Maria Ciurana, de Maçanet de la Selva, entre altres.
L’acte, que hi ha participat unes dues centes persones aproximadament, ha finalitzat amb un petit refrigeri per a tothom.
La història de l’edifici de Cal Ferrer de la Plaça
Aquest edifici és un casal d’origen medieval situat a la plaça de l’Ajuntament que queda adossat a un tram de l’antiga muralla medieval. Té dues plantes i forma dos cossos sobreposats deixant un pati interior que dóna a la plaça i queda limitat al nord per la muralla medieval. Aquesta muralla que envoltava la vila tenia accés a la plaça per un portal, el portal de Girona, a tocar mateix de la Casa de cal Ferrer de la Plaça. Per aquest portal de la vila, segurament el portal principal és per on transitava el camí que venia de Girona i anava cap a Vidreres. Encara s’hi conserva, a tocar de la muralla, una polleguera de l’antiga porta. La façana principal té una porta adovellada en arc de mig punt i a la planta superior destaca un finestral gòtic, trevolat i geminat, d’agulla finíssima i capitell, de gran qualitat. La petita façana que dóna al pati interior també té una finestra, geminada en arc gòtic (ogival) amb columna petita però gruixuda i capitell d’interès. A la part lateral que dóna a la muralla hi ha espitlleres i un finestral allindat amb una reixa de forja magnífica.
Aquest edifici anomenat Casa Parella (Domus Parella en llatí) pren el nom de la família que al segle XII-XIII ostentava la representació comtal a la batllia de Caldes i Llagostera (vicari). Per tant l’origen del casal es deu remuntar a aquesta època. Amb posterioritat l’edifici fou incendiat, a final del segle XV, en el transcurs de la segona revolta dels Remences, i a partir d’aquesta època prengué el nom de Mas Cruïlles per la família Cruïlles que s’entrocà familiarment amb el llinatge Parella. Aquesta família Cruïlles de Caldes era una branca del llinatge aristocràtic més ampli del Cruïlles i pertanyia a la petita aristocràcia catalana que al segle XV va anar a viure a la ciutat de Girona. Aquests mateixos Cruïlles eren els senyors del castell de Vilobí i durant una època també van ostentar el títol de barons de Llagostera.
Al segle XIX aquest casal (Mas Cruïlles) i un conjunt de terres important al seu entorn va passar a mans de la família Vall-llobera de Cassà de la Selva. D’aquesta família en destaca en Josep Mª Vall-llobera i Mas de Xexàs que als anys cinquanta i setanta va facilitar gratuïtament al poble els terrenys per a la construcció del grup escolar de Sant Esteve que es va inaugurar l’any 1958 i també cap als anys setanta els terrenys de la zona esportiva actual, situats entre l’estació de tren i les cases del Butano. Per aquesta raó el carrer que transcorre entre aquest casal i l’escola porta el seu nom i igualment el cap de futbol va ser batejat amb el nom de estadi Vall-llobera.
Finalment, ja al segle XX, passa a denominar-se popularment Cal Ferrer de la Plaça, segurament pel fet de què havia aixoplugat algun ferrer del poble. S’hi anota, també que en el pati interior que abans tenia una porxada, a tocar de les cavallerisses, hi va haver-hi instal·lat un primitiu escorxador municipal.
El conseller Santi Vila ha visitat aquest divendres 2 de juny al migdia el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. Vila ha estat acompanyat per l’alcalde d’aquesta població, Salvador Balliu, i la resta de regidors de l’equip de govern, així com dels directors de l’excavació, Bruno Gómez i Gerard Campeny.
Aquesta 14a edició de la campanya d’excavacions ha suposat l’entrada en funcionament d’un laboratori de restauració en les instal·lacions del Castell de Caldes. En aquest laboratori, just al costat de les fonts termals i de les termes romanes, es restauren i consoliden les excepcionals restes que els investigadors de l’IPHES troben any rere any al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
En el transcurs de la seva visita a Caldes, Vila s’ha desplaçat, primer a l’espai Aquae, un centre mixt d’interpretació, recerca i educació, que estarà plenament actiu a la primavera de l’any que ve, segons ha confirmat l’alcalde, Salvador Balliu. Tot i que, tal com ha explicat el mateix alcalde per a aquesta campanya, la planta superior d’aquest edifici històric ha estat condicionada per tal d’allotjar l’equip de recerca durant els treballs de camp i d’un modern laboratori de restauració el qual ha de permetre realitzar treballs de consolidació i restauració del material paleontològic extret. Aquest equipament, juntament amb la segona fase d’execució de l’itinerari interpretatiu del jaciment (la primera es va inaugurar durant la campanya anterior), s’estableixen com a pont de comunicació entre la recerca científica i la societat i, alhora, reforçaran les accions d’educació no formal que es duen a terme.
Tal com s’ha anat fent en les darreres campanyes d’excavació, enguany es preveu que visitin els treballs d’excavació prop de 500 alumnes d’ESO i Batxillerat tant de les escoles de Caldes com també de pobles veïns (Blanes, Santa Coloma de Farners, Sils, etc.), a més de la gran quantitat de persones que cada dia venen interessats pel jaciment.
Tot seguit, s’han desplaçat al Camp dels Ninots per veure “in situ” la campanya d’excavació que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa des del passat 15 de maig i fins al 9 de juny al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) i que ha posat al descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica (és a dir, amb l’estructura original intacta) de fa 3,1 milions d’anys, el setzè que es localitza en aquest indret. Juntament amb aquesta troballa s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental d’aquest antic llac situat al cràter d’un volcà, un dels principals objectius d’aquesta campanya.
En aquesta ocasió, l’excavació s’ha centrat en el sector Cateura, a aproximadament 600 metres de distància del de Ca n’Argilera, en el qual s’ha estat treballant en els darrers anys i que tant bon resultat ha donat. Hi prenen part prop de 15 investigadors procedents d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals i de disciplines tan diverses com la geologia, la biologia, la paleontologia, l’arqueologia i la restauració. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters com el Grau d'Antropologia i Evolució Humana, compartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), així com del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.
El nou esquelet de bòvid, de l’espècie Alephis tigneresi, és el primer que es recupera en el sector Cateura. “El fet de trobar-se a més de 600 metres de distància dels descoberts en campanyes anteriors demostra la gran densitat de restes paleontològiques repartides per tota la superfície del cràter del volcà”, observen Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors de l’excavació.
Es tracta d’un esquelet sencer i en connexió anatòmica que correspon a un individu adult, i que, juntament amb els 15 esquelets d’aquesta mateixa espècie recuperats en campanyes d’excavació anteriors, “proporcionarà important informació per conèixer tant l’evolució d’aquests bòvids com de les seves dinàmiques socials”, han recalcat els esmentats arqueòlegs.
Mort sobtada
Durant el temps que va ser actiu, l’antic llac on es troba ubicat el Camp dels Ninots va atraure un gran nombre d’animals, per als quals aquest entorn era un espai ideal per viure-hi i per trobar-hi aigua i aliment. Aquesta fauna va morir sobtadament, per causes que encara avui es desconeixen, i els seus esquelets es varen dipositar al fons del llac.
Els treballs d’excavació consisteixen en el desmuntatge horitzontal de les capes argiloses del fons del llac per tal de desenterrar i recuperar les restes fòssils. A dia d’avui s’han obtingut 25 esquelets de grans vertebrats, entre rinoceronts, bòvids i tapirs, juntament amb nombroses restes d’amfibis, rèptils, peixos i aus.
Plantes aquàtiques i amfíbies
Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment.
Actualment, es compta ja amb milers d’empremtes vegetals de les espècies que hi havien habitat. L’estudi que n’han fet des de l’Instituto Geológico y Minero de España(IGME) descriu diverses línies de vegetació de l’entorn immediat del llac. D’aquesta manera, s’han documentat plantes aquàtiques que devien conformar denses praderies subaquàtiques, entre les quals s’han recuperat exemplars del gènere Cabomba, típics de regions tropicals, i del gènere Ranunculus, àmpliament distribuït en la geografia de la península ibèrica.
També s’han registrat una gran quantitat de plantes amfíbies, que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Aquest és el cas de les bogues, de les canyes i dels esparganis, que tenen les arrels i els rizomes submergits en l’aigua, i les tiges, les fulles i les inflorescències, emergides.
A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, els del Pliocè contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.
Projecte de recerca punter
El projecte de recerca que l’IPHES dirigeix sobre el Camp dels Ninots està format per una xarxa de 31 investigadors (sèniors, júniors i en etapa de formació) procedents de 14 universitats i centres de recerca nacionals i internacionals la qual permet abordar totes les disciplines relacionades amb les ciències de la Vida i de la Terra. Integren aquest ret: Universitat Rovira i Virgili, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Granada, Universitat de Burgos, Universitat de Montpellier, Universitat de Praga, Universitat de Kansas, Instituto Geológico y Minero de España, Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, Museu Nacional d’Història Natural de Madrid i Centro Nacional de Investigaciones Científicas.
L’evolució climàtica
Les diferents línies d’investigació que es duen a terme han posat al descobert una seqüència sedimentària contínua, molt ben conservada i amb un alt grau de resolució temporal, essencial per al coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 Ma). En els sediments lacustres acumulats en el volcà de tipus maar, s’hi ha preservat un ecosistema complet, que permet inferir dades molt rellevants per al coneixement de la biodiversitat d’aquest moment de la història de la Terra.
La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país, el qual cal conservar, conèixer i difondre.
Finançament de diverses administracions
Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva.
