Al terme municipal de Caldes tenim diverses zones classificades com a PRATS DE DALL, com ara els prats de Sant Sebastià, els de Can Fugaroles i altres. Es tracta d'uns hàbitats seminaturals que tradicionalment s'han utilitzat per a la producció de fenc i com a pastures, i que tenen un gran valor ecològic, per la gran biodiversitat florística i faunística que alberguen.
Els prats de dall de Caldes, a més, mostren vàries peculiaritats: alguns sectors presenten un sol salabrós a causa dels afloraments d'aigües termals riques ens sals minerals, pel que, en aquestes zones, anomenades "salenques", curiosament hi trobem plantes que serien típiques d'ambients litorals. A més, els prats de Sant Sebastià es troben a la vora de la Riera de Santa Maria, un espai natural protegit on viu una de les últimes poblacions ben conservades de tortuga d'estany (Emys orbicularis), les quals, a la primavera, fan servir els prats de dall per anar a pondre ous.
A la terra baixa, aquests ambients s'han fet cada cop més rars, ja que la majoria s'han transformat en conreus. Malauradament, a Caldes els darrers anys se n'han llaurat alguns, és a dir que s'han destruït i costarà molt poder-los recuperar.
L'Ajuntament de Caldes manifesta la seva intenció de conservar els prats de dall: per aquest motiu s'han demanat unes subvencions de la Diputació de Girona que permetrien, si es concedissin, realitzar unes actuacions per recuperar alguns d'aquests ambients que s'han parcialment degradat a causa del seu abandonament. Entre les actuacions necessàries al manteniment dels prats de dall a llarg termini, la sega és essencial, tant per l'aprofitament tradicional d'aquest recurs natural, com per evitar que els prats es vagin tancant a causa del creixement de bardisses i altra vegetació que no és típica d'aquests hàbitats.
