La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una vespa invasora originària d’Àsia que darrerament s’està fent molt coneguda per la preocupació que genera entre la població i pel degoteig de notícies relacionades amb aquest insecte que van apareixent en els mitjans de comunicació. Això sovint pot acabar generant alarma social i rebuig envers qualsevol tipus d’insecte que mínimament ens recordi a una vespa o a una abella. De fet, ambdós insectes pertanyen a l’ordre dels himenòpters, subordre dels apòcrits i infraordre dels aculeats. Però mentre les abelles pertanyen a la superfamília dels apoideus, les vespes es troben dins vespoideus.

Què vol dir tot això? Doncs que tot i compartir moltes característiques comuns, hi ha diferències clau per distingir-les: les cries de les abelles són vegetarianes, són pol·linitzadores (tenen més quantitat de pèl per col·lectar el pol·len) i usen el fibló per defensar-se i defensar el niu (només piquen un cop). Per altra banda, les cries de les vespes són carnívores, no estan especialitzades en la pol·linització i també poden usar el fibló per capturar preses (poden picar vàries vegades ja que no perden el fibló i això els permet tant defensar-se com atacar).

D’entre totes les espècies de vespes que hi ha al món, n’hi ha unes 5.000 subespècies que es coneixen com vèspids (o vespes veritables). D’aquestes, n’hi ha fins a 69 que fan vespers d’olla: són vespes socials conegudes com a vespins i s’organitzen en castes formant colònies.

PER QUÈ ENS PREOCUPA?

El principal perjudici d’aquesta vespa invasora és sobre l’apicultura; els adults ingereixen líquids dolços i fruita madura, però les larves s’alimenten d’insectes, especialment abelles mel·líferes que no tenen capacitat de defensar-se davant els atacs, i això es tradueix amb efectes envers la producció de mel i cera. Però també té efectes indirectes envers la producció agrícola d’espècies que necessiten ser pol·linitzades i envers el paisatge i la biodiversitat vegetal i animal. Pel que fa a la salut humana, tot i no tractar-se d’una espècie especialment agressiva per l’home (Villemant et al., 2006a, b), pot reaccionar de forma virulenta en cas d’amenaces al niu amb atacs col·lectius. A més de 5 metres de distància del niu no sol haver-hi cap perill i es mostren totalment indiferents a les persones o animals.

Tot i que les picades són doloroses, no són més perilloses que les de la vespa autòctona, excepte en persones al·lèrgiques o si es produeixen picades múltiples. En aquests casos poden aparèixer símptomes generals com lipotímia, mal de cap, febre, etc. , i el més recomanable és trucar al 112 immediatament.

EL CICLE BIOLÒGIC

Per tal de fer front a la vespa asiàtica, és molt important conèixer quin és el seu cicle biològic anual (es mostra en el gràfic adjunt). Aquesta vespa construeix dos nius: Cap al mes de març, les femelles fundadores, quan surten de la hibernació construeixen elles soles els seus petits nius (embrionari), de la mida d’una taronja, en ruscos buits o altres refugis (escletxes, porxos, teules, etc.). Aquí fan les primeres postes d’ous i a partir d’abril – maig neixen les primeres obreres (niu primari), les quals iniciaran la construcció d’un niu secundari en llocs més elevats; acostumen a tenir preferència per arbres de més de 10 metres d’alçada. En aquest niu secundari, amb forma de vesper d’olla, s’instal·larà la colònia que anirà creixent durant tot l’estiu i pot arribar a ser molt voluminós.

A partir de la tardor, la reina produirà noves reines fundadores per l’any següent tot i que més del 90% moren perquè no sobreviuen a l’hivern o per competència directa entre elles. Durant l’hivern els mascles i les obreres també acaben morint. Per tant aquest niu és abandonat i després d’hibernar les reines de manera separada en diversos indrets, ja no serà reutilitzat.

Analitzant aquest cicle biològic se’n poden extreure les següents conclusions:

COM RECONÈIXER-LA?

Abans d’alarmar-nos innecessàriament quan ens trobem una vespa, és important saber quins són els trets diferencials d’aquesta espècie invasora:

CONSELLS A LA CIUTADANIA

La col·laboració ciutadana és molt important per ajudar a controlar aquesta espècie invasora, ja que la seva expansió va en augment i la seva eradicació és pràcticament impossible. L’Ajuntament de Caldes ha elaborat un protocol d’actuació propi, a l’espera que des d’administracions supramunicipals se n’estableixi un de comú. Quan es detectin exemplars o nius, cal avisar a la Policia Local (tel. 972 47 09 02) o al 112. A partir d’aquí s’activarà el protocol en funció del tipus de detecció i de l’època de l’any. Independentment d’això, sempre cal tenir en compte els següents consells: