Les aigües termals són aigües naturals amb una temperatura de surgència elevada. Porten substancies minerals dissoltes i normalment posseeixen propietats terapèutiques. Son anomenades també minero-medicinals o termo-minerals.
Així, una font termal es una sortida a la superfície d'aigua calenta que procedeix d'un aqüífer, situat a gran profunditat, que actua de magatzem. Les entrades d'aquest magatzem provenen de la infiltració de l'aigua de pluja recollida en una area extensa i la seva descarrega dona lloc a la pròpia font.
Si l'aigua de la pluja descendeix a gran profunditat, el mateix gradient geotèrmic produeix el seu escalfament. Quan mes elevat sigui aquest gradient geotèrmic abans tindrà lloc l'escalfament.
A l'adquirir l'aigua una temperatura alta, augmenta el seu poder dissolvent i d'aquesta manera agafa elements minerals i químics de les roques amb les quals esta en contacte (les que l'emmagatzemen i a traves de les que circula).
L'aigua es mineralitza i així defineix les seves propietats. Per tornar a l'exterior es imprescindible que tingui una ascensió rapida, per tal que no arribi freda i no precipiti pel camí les substancies dissoltes. Per això és necessari la presencia d'una gran fractura que connecti l’aqüífer termal profund amb l'exterior i que serà l’únic conducte ascendent de la font termal. Per tant, aquesta gairebé sempre estarà associada a una gran línia de falla.
L'ascensió es produeix per les condicions de pressió i temperatura a les quals es troba l'aigua (ha disminuït la seva densitat respecte a l'aigua freda) i per la força expansiva del seu vapor, que la fan pujar amb rapidesa.
Per la seva situació estructural a nivell de grans unitats de l'escorça terrestre, Catalunya es una de les regions d'Europa, sobretot el seu litoral mediterrani, on els fluxos calorífics son mes elevats.
El fet mes peculiar i conegut de Caldes de Malavella es, sense cap mena de dubte, l'existència de les aigües termals.
El poble de Caldes de Malavella, situat a uns 20 Km al sud de Girona, es troba a la depressió de la Selva. Aquesta es la mes meridional de les comarques naturals que separen la Serralada Litoral de la Pre-litoral.
Les aigües de Caldes recullen bona part de la pluviometria d'una certa area de la Selva. Aquesta pluviometria es relativament alta: prop de 800 mm de mitjana anual. La infiltració te lloc grades a les moltes fractures que hi ha a la roca granítica, que constitueix el sòcol de la depressió.
L'aigua baixa probablement fins a uns 1000 m de fondària. En el curs d'aquest descens, afavorida pel gradient geotèrmic alt, es va escalfant i adquireix les seves propietats.
L'ascensió rapida te Hoc per una gran falla de direcció nord-oest - sud-est, que aflora aJ nord de la població, entre Can Teixidor i el Puig de les Moleres, i que es la mateixa que va donar lloc a la colada basàltica de Caldes, ara fa prop de 5 milions d'anys, dins del Pliocè. Veiem així com vulcanisme i termalisme aquí estan íntimament relacionats.
Poc abans d'arribar a la superfície, l'aigua es distribueix per les diverses fractures petites que troba, acaba de pujar per les arcoses (sorres precedents de les roques granítiques), argiles i travertins, que formen el subsòl de Caldes, i dona lloc a diferents fonts. S'explica, doncs, l'origen comú dels brolladors de Caldes, que d'altra banda no estan molt dispersos i es poden agrupar en tres nuclis.
Aquests nuclis, amb les seves fonts corresponents, son els següents:
- Puig de les Animes.- Sortidors o Font Gran, Font de la «Cantera», Font Xica i Font del Fetge.
- Turo de Sant Grau.- Font d'en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l'Hospital i Can Manegat.
- Puig de les Moleres.- Raig d'en Mel i La Mina.
Els dos primers es troben en travertins, mentre que el tercer capta les aigües de les arcoses.
El temps que tarda l'aigua en recórrer aquest circuit es potser d'uns 50 anys.
El cabal d'aigua que proporcionen, totes juntes, les fonts de Caldes, es de 7,6 litres per segon. Les seves temperatures de surgència són molt uniformes, entre 56°C i 60°C.
L'aigua de Caldes de Malavella, que es essencialment la mateixa per tots els brolladors, la podem definir, per la seva composició mineralògica i química, principalment com bicarbonatada sòdica, alcalina, litínica i fluorada. Els elements que conte s6n molt variats; a part dels esmentats, també podem citar el silici, l'alumini, el potassi, el manganès, el liti, el calci,..., tots en proporcions molt minses.
