"Vés a Sant Maurici a deixar el vici"
"Hem arribat a Franciac, els goigs venim a cantar; si voleu saber qui som,els poc-modos de Campllong"
"Aigua calenta i veta apretada, sangria encertada"
"No mengis fruita passada ni beguis aigua parada"
"Si menges pa calent no beguis aigua, que és dolent"
"D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent"
"Les figues volen aigua; les peres i el meló, el vi felló"
"El bon vi fa sang i l'aigua fang"
"El vi d'Arbúcies, el pa d'Osor i l'aigua de Caldes"
"L'aigua de Caldes cura les panses, els ulls de poll i els mals de panxes"
"L'aigua de Caldes ajuda a passar els mals i les recances"
"Aigua de Caldes, aigua de roses i de malves"

A continuació podeu llegir un enfilall de refranys, tot relacionats amb el món de les aigües, extrets del costumari català de Joan Amades:
"Aigua de gener mata l'usurer"
"Del mes de febrer les aigües, fems estalvien a l'amo"
"Aigues d'abril, totes caben en un barril"
"Aigua de maig i plor de bagassa en un punt passa"
"Aigua de Sant Joam, al pa i al vi causa d'any"
"L'aigua de Sant Joan banya i remulla"
"Sant Bernat passat, l'aigua ve de grat"
"Aigua per Sant Mateu, porc, verema i béns arreu"
"Per Sant Martí beu bon vi i deixa l'aigua pel molí"
"Aigua d'estiu, xerriu-xerriu; aigua d'hivern, aigua d'infern"
"No és bona l'olla amb aigua sola"
"Aigua dorment, aigua pudent"

1. LLEGENDA DE LA MALAVELLA
   
   
   
   Ara fa molts i molts anys, quan Caldes de Malavella es deia encara només Caldes, els vilatans estaven ben atemorits perquè una criatura monstruosa meitat home meitat llop rondava pels seus carrers, entrava a les cases de la gent i s’enduia els nens. Però aquest no era l’únic problema de la gent de Caldes. Tothom havia de pagar uns carregosos impostos (gallines, sacs de farina, blat de moro i altres coses) a la senyora feudal. Aquesta senyora vivia en un gran castell. Diuen que de tant lletja, geperuda i dolenta tothom la coneixia com a “mala vella”!
   En volem saber més: +
   
   
2. L'HEREU RIERA
   
   
   
   Prop de l’ ermita de Sant Maurici es troba la masia de Can Riera. Una antiga tradició diu que la popular dansa de l’ Hereu Riera s’ originà en aquest indret...
   Diu que l’ Hereu Riera, ric propietari de Llançà, assistí una vegada a l’ aplec de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre ballava amb unes belles donzelles empordaneses, l’ avisaren que la seva promesa estava malalta de mort. L’ home va córrer al costat de l’ estimada i fervorosament demanà al Sant Crist, que presidia la cambra de la noia, que la guarís. Diu que això donà lloc als típics passos de la Dansa de l’ Hereu Riera.
   En volem saber més: +
   
   
3. LA LLEGENDA DELS GEGANTS DELS TRES PUJOLS
   
   
   
   És una llegenda que es va promoure a l'entorn del bateig dels gegants nous ara fa precisament deu anys, amb la finalitat que de forma didàctica es difongués entre la quitxalla les virtuts i qualitats dels gegants recent estrenats, allò que es pretenia que representéssin arreu i que diu...
   En volem saber més: +
   
   
4. EL GEGANT DEL PI D'EN LLIMONA
   El Pi Gros d'en Llimona és un arbre monumental de l'espècie "pi pinyoner" (pinus pinea) ubicat a la finca de Can Teixidor d'aquí a Caldes de Malavella, que exel.leix per la seva alçada i esponerositat. Històricament, sembla que la seva existència es deu al fet que l'indret en qüestió era de visita o passeig habitual de l'escultor Josep Llimona...
   En volem saber més: +